Sobre el projecte

Diverses fonts, inclosa Eurostat, confirmen que la taxa d’ocupació de les persones amb necessitats especials segueix estant per sota de la mitjana. Aquest resultat depèn de moltes variables, com ara el tipus i el nivell de dificultat (discapacitat, trastorn d’aprenentatge o dificultats emocionals/conductuals), factors culturals i contextuals, i la resistència generalitzada del mercat laboral a contractar-les. Investigacions prèvies, relacionen aquesta resistència amb estereotips sobre les competències que tenen les persones (i, per tant, la capacitat de realitzar la feina), la creença que és més car adaptar el lloc de treball a les persones amb necessitats especials, la por de la gestió difícil de l’empleat, les dificultats per als companys de feina, les restriccions legals relacionades amb els processos d’contractació / acomiadament i, a vegades, la manca de candidats. Diversos aspectes poden beneficiar-se i potser resoldre’s mitjançant el coneixement recíproc.

La segona necessitat detectada és la integració social en sentit ampli, incloses les relacions humanes amb els companys, i la participació en la vida activa dins de la comunitat. En certa mesura, aquesta necessitat també depèn de la possibilitat de tenir un treball que permeti el diàleg diari amb el lloc i les persones i doni suport a un sentiment d’autonomia i autoeficàcia. Tanmateix, la integració social no només depèn del treball sinó d’altres factors com la formació, les activitats d’oci i les xarxes socials.

L’inclusió de les persones amb necessitats especials ha estat abordada per les universitats individuals durant anys. Cada universitat europea té en l’actualitat alguns programes o serveis de suport per a persones amb necessitats especials, majoritàriament relacionats amb discapacitats o trastorns d’aprenentatge. Tanmateix, els marcs reguladors nacionals per al suport al públic objectiu poden variar i tenir diferents definicions de suport bàsic i vies d’integració, per exemple, en el sistema escolar. A més, hi ha diferències i variacions contextuals també dins del mateix país, en relació amb la cultura, el nivell econòmic i les característiques del mercat laboral.

En aquest escenari complex, les universitats reaccionen de forma individual, seguint les necessitats i les oportunitats, i en molts casos, podrien haver assolit la seva màxima expressió segons el seu potencial individual. El pas següent és compartir amb altres institucions per a un aprenentatge mutu que permeti progressar. A més, les universitats individuals també estan compromeses a implementar estratègies a nivell europeu, com ara l’Espai Europeu d’Educació, l’ajustament requerit en el marc del Procés de Bolonya i les quatre prioritats de l’agenda renovada de la UE per a l’educació superior, que inclouen “fer que l’educació superior sigui àmpliament accesible, més inclusiva i augmentar la seva difusió social”.

La contribució de les institucions d’educació superior en aquest nivell sempre requereix cooperació transnacional per ser sostenible i efectiva: treballar amb diferents països permet trobar solucions conjuntes a qüestions comunes, aprendre dels altres i assolir nivells més alts d’acció i, junts, contribuir a la política de cohesió de la Unió Europea.

El projecte està dissenyat d’acord als principis de l’Aprenentatge Integrat en el Treball (AIT), que es pot definir com una pràctica pedagògica que facilita l’aprenentatge dels estudiants mitjançant la connexió o integració d’experiències en contextos acadèmics i laborals (Billett, 2009). L’AIT és adequat per abordar les necessitats identificades, incloent-hi activitats d’aprenentatge dissenyades i realitzades amb actors del mercat laboral, així com experiències d’aprenentatge basades en el treball (pràctiques i formació en l’ocupació) que (a) connecten l’individu amb el context i afavoreixen les relacions amb el lloc; (b) faciliten l’adquisició de competències per a l’ocupabilitat; (c) afavoreixen la integració social.

Per assolir aquests objectius, s’han dissenyat activitats orientades a:

• incrementar els vincles amb la comunitat per assolir objectius a curt termini (co-disseny d’experiències d’aprenentatge) i mitjà termini (difusió de cultura inclusiva);
• donar suport a la idea de què la universitat és una institució educativa per a tothom, no només per als estudiants, i treballar amb les parts interessades en el co-disseny d’activitats extracurriculars i també com a institucions receptoras per a pràctiques de joves amb necessitats especials de les comunitats de referència;
• formar el personal intern per dissenyar, desenvolupar i implementar activitats AIT, per garantir la integració dels mètodes en el treball regular de les universitats i assegurar la sostenibilitat dels resultats; • validar l’enfocament i el model d’intervenció a través d’un pilotatge en un semestre de l’any acadèmic, entenent a partir de la pràctica real el que funciona i redissenyar, si s’escau, per respondre a les necessitats del grup objectiu en el futur.

S’espera que el projecte tingui un impacte notable a curt termini en les organitzacions membres del consorci i en el nivell regional en què operen. L’acció del projecte es desenvoluparà a nivell universitari, involucrant diferents facultats i els serveis de suport centralitzats o descentralitzats dins les institucions. El projecte està dissenyat per integrar-se en els processos habituals de les institucions i garantir la sostenibilitat dels resultats.

A més, les activitats del projecte estan codissenyades amb el territorio. S’espera que les accions de divulgació i compromís amb les parts interessades tinguin un impacte en les persones (joves amb necessitats especials), les organitzacions i la societat civil, i crein oportunitats de desenvolupament comunitari i compromís compartit cap a una cultura inclusiva.

Els primers beneficiaris seran els joves amb necessitats especials involucrats en l’acció del projecte i en activitats que es mantindran després de la finalització del projecte a través d’oportunitats d’integració social a través de l’aprenentatge i el treball. Els membres del consorci tenen, principalment, com a objectius nacionals i internacionals les institucions d’educació superior, els responsables polítics, els representants dels estudiants i les empreses/associacions/ONGs. Pel tipus d’acció, s’espera un impacte més fort a curt termini en les institucions educatives fora del consorci, que es beneficiaran directament dels resultats produïts pel projecte, com ara manuals metodològics, OERs i OPS.

El projecte téa, com a grups objectius primaris (beneficiaris directes):

• Estudiants universitaris
• Joves amb necessitats especials no matriculats en ensenyament superior
• Professors, supervisors i personal de suport que treballen a la universitat
• Serveis socials i/o sanitaris que tracten amb persones amb necessitats especials
• Agents empresarials (empreses públiques i privades i associacions)

El projecte s’adreça, com a grup secundari (beneficiaris indirectes), a:

• Families
• Institucions de formació
• Escoles d’educació secundària
• Serveis del mercat laboral que tracten la inserció laboral de joves amb necessitats especials
• Associacions juvenils i ONGs
• Agents polítics
• Societat civil.